Siguiendo un poco el hilo musical, aquí os dejo tres canciones que me emocionan mucho, porque las tres llegan a lo más hondo de nuestro corazón... Pensé en recopilarlas hace unos días, cuando descubrí la última de ellas "Jueves".
La primera de ellas, es de Amaral (mi grupo pop favorito), la segunda de Luz (otra de mis favoritas) y la tercera de la nueva Oreja de Van Gogh.
Como veréis las tres hablan del mismo día, un día que nos marcó y escalofrió a todos los españoles. Espero vuestros comentarios. Son para escucharlas con todo detenimiento, no para oirlas haciendo otras cosas. Todas ellas magníficas:
Amaral, "Esta madrugada" (El comienzo del BigBang):
Amaral, "Esta madrugada" (El comienzo del BigBang):
Luz, "Ecos" (Sencilla alegría):
La Oreja de Van Gogh, "Jueves" (A las cinco en el Astorga):
Gracias a Amaral, a Luz y a la Oreja por su sensibilidad y gracias a Youtube y a la gente que las ha colgado por compartirlas con nosotros.
Espero y deseo que en el futuro no sean necesarias más canciones así, y que cesen todos los tipos de violencia terrorista.
Juanjo.
Gràcies per compartir part de la teua persona amb nosaltres i per fer-me un partícip directe. Saps? Eixe dia jo, ja que ens fiquem personal, el recorde molt trist perque estava al sofà del meu antic pis al Carrer Vall d'Uixò molt malalt amb febre i tot. Al dia següent m'operaven del pit per segona vegada important a València. Des d'aleshores la meua vida canvià per a sempre. Estant amb els punts em vaig enamorar per primera vegada, vaig comprar-me la primera càmera digital i la primera màquinilla d'afaitar moderna i electrica, el primer rapell per a les dents elèctric...vaig escomençar a eixir més i a intentar valorar més els moments. A partir d'eixe dia vaig descobrir la debilidad de l'espirit i, em vaig armar de valor poc desprès per a entrar en política. Conèixer el meu primer amor, i a més a més destructiu, desprès d'una operació que em deixà prop de caure a l'abisme, vaig pedre 10 kilos, em marejava a l'alçar-me, vaig deixar d'estudiar per a replantejar-me la meua vida i vaig anar a treballar a la fàbrica al puesto més pessat que existeix (el forn de rodapeu manual de 40 peces en torns de 21 dies i 7 de festa invertits en nit, vesprada i matí). Poc més tard Laura Pausini tornava amb un disc que pareixia que parlava del final de l'amor que ja havia viscut i que encara patisc els seus efectes secundaris. Aquestes cançons em recorden eixos dies de foscor per a mí. Dolor al cor per desamor, dolor al pit pels 60 punts, alegria pel triomf del progrès que canvià aquest país, l'abandò dels estudis durant dos cursos, el viure noves experiències i el aprendre a donar la cara pel que sóc.
ResponderEliminarNo m' has dit que volies comentaris? Doncs toma und e macro. Per cert, aquestes tres artistes i grup m'engisen també a mí. No sols escolta a la Pausini i a la Carey.
P.D. GRÀCIES.
P.D.2. Vinc de sopar de L'ALCORA i abans de jugar als bolos. Necessitava un dia de relax que portava sense eixir des de l'encetament de l' any nou. Són les 3 i mitja i jo ací jejeje.
Ya he tenido tiempo de entrar a tu blog.Como todo lo que haces me encanta, me parece una manera genial de compartir con la gente que te importa muchas cosas que por desgracia no tenemos tiempo en el día a día. Gracias por hacerlo. La canción de la oreja es muy triste te hace sentir muchas cosas que no son capaces de sentir personas capaces de matar a los demás, sin importar las consecuencias de las vidas que roban y de las que destrozan. Besos
ResponderEliminar